Invitació a la recerca

La joventut es presenta precipitadament a la meva vida; de sobte sóc més gran del que recordava. Tinc tot el temps per endavant i no me n’havia adonat, estava encantada i no havia tingut en compte que tot corre massa ràpid. Analitzo la meva vida i és que no he fet res, poc, comparat amb totes les coses que han d’arribar i desitjo, vull que arribin perquè tinc ganes de viure!

Davant meu hi ha un home oriental fent yoga a la sorra de la platja. Mou lentament el seu cos i els seus moviments em transmeten tanta pau i tranquil•litat...Ho nota. Això em refereixo, gaudir, sentir. Tot el que m’envolta és tan bonic... Són aquest tipus de records els que vull guardar a la meva memòria i mantenir-los. Sentir. Els records es queden en un passat, però el moment és ara perquè mai més tornarà. Em sento totalment equilibrada. Estic preparada per continuar. Harmonia i acceptació. Seguir lluitant per les coses que crec i afrontar-les sense por. Em sento persona.

Sentir.

Aquesta és la meva vida actualment i feia poc havia escrit la meva no-vida, que em sentia que no estava vivint, la història d’una altra persona. Ara vull viure la meva pròpia història. I la meva història té un nom: David.