miércoles, 6 de octubre de 2010

T'. D.

Ho sento tan dintre meu… se’m clava, em posseeix profundament.

S’estira sobre meu, m’escolta el cor i riu, els batecs es transformen en belles paraules adreçades a la calúmnia que sento quan respiro amb ell, abraçats, tan tendre i tan emotiu.

Retiro el braç i li toco suaument els cabells, aquest tacte de sentir una persona tan a prop, que no et pot fer mai cap mal, que només desitja el millor per tu, que es preocupa i et cuida. Que ho donaria tot per tu. Aquesta calma, aquesta tranquil·litat i paciència em transforma en un ésser en pau i harmoniós. Accepto tot el que és, tot allò que es presenta davant meu amb serenitat, em dona una força indestructible, unes ganes d’obrir portes i entrar a veure què passa per tot el món i implicar-m’hi, perquè ell és amb mi, perquè som dues persones diferents però estem tan compenetrats, tan al mateix nivell de connexió l’un de l’altre que moltes vegades m’oblido del meu propi cos i em reconec en el seu, formen una única substància restant envà.

I quan penso en aquestes coses m’alegro plorant. A vegades d’alegria perquè penso en la sort que tinc per tot el que m’està passant, i a vegades de tristesa perquè no suportaria pensar que tot això es pot destruir de mica en mica amb el pas del temps. Però penso en ara i em sento feliç, estic, sóc i faig tot el que em fa sentir una persona quasi completa. Dic quasi completa perquè tinc molts somnis que vull afrontar, alguns sola i d’altres acompanyada, però sempre pensant en ell que està amb mi i m’acompanya; no sé per quant temps, però m’agradaria tenir aquestes sensacions tota la meva vida, sense por a sentir com sempre m’ha passat, evocant-me en un mar de sentiments incompresos, inexplicables. Per un cop m’he enfonsat en el seu ser i m’he lliurat a la seva ànima. Per un cop a la meva vida, perquè m’ha donat confiança i m’ha fet perdre la por.

Em sento com si no hagués experimentat suficient per saber què m’està passant.

Penso. Segueixo pensant i noto que estic plena d’amor, em desborda i m’absorbeix.

I m’encanta. No ho canviaria per RES del món.

No hay comentarios:

Publicar un comentario