Desconeguda

Quan estas en un lloc desconegut. Tothom et mira i ningú et coneix; tothom sap que vas perduda, que no ets d'aquí i la gent es pregunta que què hi faig jo aquí.
Em fa gràcia, ningú es digna a dir-me absolutament res, tothom mira.
Estic sentada davant de l'ordinador, que sent un mac ja he trigat estona en descobrir com funciona. Un cop encès l'ordinador m'he posat aquí per escriure això, perquè va passant gent tota l'estona amunt i aball, van xerrant i fent coses i jo estic aquí al mig, que tothom quan passa veu què estic fent a l'ordinador; aquesta carcassa metàl·lica plena de cables entortolligats.
Em posen nerviosa perquè aquests cossos que es passejen per aquí parlant no paren de mirar-me fixament. Em sento extranya. Vaja, sóc una extranya.
La gent fa sorolls estranyíssims mentre jo no paro de fer soroll amb el teclat.
Gent jove pels meus voltants, plens d'alegria i d'acné post-adolescent. Gent amb iniciativa, gent que córre pels passadissos, gent que està encantada amb les parets de l'edifici...gent.